Amor felí
Amor felí
L'amor felí o el amor gatuno que acostumen a dir és un lligam especial entre una persona i aquest bitxo. En aquesta casa n'hi ha força d'aquest tipus de sentiment. En sabem molt de mixos, ja que fa anys que ens acompanyen durant tota la jornada, malgrat dormin més que no pas estiguin actius.
Aquest dos gatons ja fa més de vuit anys que comparteixen teulada amb nosaltres. En teoría, son els gats del nostre fill petit, pero la veritat es que sóc jo qui els cuida, els hi dóna el menjar, els acorona, respalla y quelcom més, que a vegades em mereixen les crítiques dels altres membres familiars. Però la veritat sigui dita, jo em sento bé, i els moixos també.
La nena és peluda, bé, molt peluda, tant peluda que ara per la primavera va deixant pél arreu. És barrejada de gat finés y gat dels boscos de Noruega. El resultat una gatona preciosa. La vam anomenar Pastanaga, però degut a la llargària del nom els nens van decidir que fos Naga. I per què aquest nom? perquè al ben mig del front té una mota de color carbassa semblant a una pastanagueta. Els homes d'aquesta casa la defineixen com una mica bleda, degut a que els seus miaus són suaus, tenúes amb poca potència. A la pobra gata li han arribat a dir "Barbie". La veritat, té poc d'aquest sobrenom. És una gran caçadora, caça de tot: ocells, esquirols, algún ànec, talps i per suposat ratolins. Fins i tot ens va portar una ratera (del veí) amb el ratolí a dins.
El nen es diu Gos, sí Gos, com un ca. Vam discutir molt el seu nom, fins i tot, per si dir-se d'aquesta manera fos objecte d'algún trauma animal. Mes és un nom curt i que sustitueix a un possible canis lupus familiaris, ja que aquesta família som més del club dels gats que dels gossos.
El noi és atigrat, de bon tamany, és un bon gat finés i li agrada passejar pel bosc. Bon acompanyant, quan vaig a cercar bolets. Li agrada la vida nocturna. Sabem que a vegades va lluny, ja que hem seguit les emprentes a la neu.
La imatge que ara tinc d'ells, són tots dos estirats a sota la taula, alçant la vista, tot demanat una carícia que sempre és ben rebuda i de bon grat donada. Estimació, amor per ambdues parts.
Aquest dos gatons ja fa més de vuit anys que comparteixen teulada amb nosaltres. En teoría, son els gats del nostre fill petit, pero la veritat es que sóc jo qui els cuida, els hi dóna el menjar, els acorona, respalla y quelcom més, que a vegades em mereixen les crítiques dels altres membres familiars. Però la veritat sigui dita, jo em sento bé, i els moixos també.La nena és peluda, bé, molt peluda, tant peluda que ara per la primavera va deixant pél arreu. És barrejada de gat finés y gat dels boscos de Noruega. El resultat una gatona preciosa. La vam anomenar Pastanaga, però degut a la llargària del nom els nens van decidir que fos Naga. I per què aquest nom? perquè al ben mig del front té una mota de color carbassa semblant a una pastanagueta. Els homes d'aquesta casa la defineixen com una mica bleda, degut a que els seus miaus són suaus, tenúes amb poca potència. A la pobra gata li han arribat a dir "Barbie". La veritat, té poc d'aquest sobrenom. És una gran caçadora, caça de tot: ocells, esquirols, algún ànec, talps i per suposat ratolins. Fins i tot ens va portar una ratera (del veí) amb el ratolí a dins.
El nen es diu Gos, sí Gos, com un ca. Vam discutir molt el seu nom, fins i tot, per si dir-se d'aquesta manera fos objecte d'algún trauma animal. Mes és un nom curt i que sustitueix a un possible canis lupus familiaris, ja que aquesta família som més del club dels gats que dels gossos.
El noi és atigrat, de bon tamany, és un bon gat finés i li agrada passejar pel bosc. Bon acompanyant, quan vaig a cercar bolets. Li agrada la vida nocturna. Sabem que a vegades va lluny, ja que hem seguit les emprentes a la neu.
La imatge que ara tinc d'ells, són tots dos estirats a sota la taula, alçant la vista, tot demanat una carícia que sempre és ben rebuda i de bon grat donada. Estimació, amor per ambdues parts.
Comentarios
Publicar un comentario